Piròmana d’Argos (Núria Iglesias Rodríguez / 1986), artista transdisciplinària, desenvolupa la seva tasca com a ‘espeleòloga de les cavernes subcutànies i poeta muscular’; del cos i la seva emanació rítmica en fa els eixos vertebradors dels processos creatius per on passa. Aprofundeix cada vegada més en la recerca del cos com a canal i mitjançant aquest fenomen atén la ductilitat d’una poètica transversal; tot procés dut a terme fins aleshores es basa en l’exploració interior de l’univers simbòlic que es desplega com a reflex del món exterior. La seva investigació es centra en la plasticitat de la memòria, la imaginació o la qualitat temporal d’ estats de consciència diversos. Explora i concreta aquests camps d’atenció, mitjançant l’assaig poètic, la performance, l’audiovisual, les arts plàstiques, l’art sonor, el collage o l’animació  i des d’un lloc on els límits entre aquests llenguatges es dilueixen. La seva pràctica es vincula el medi on es practica i els èssers que l’habiten o transiten. Viatja a Nova York, Singapur, Itàlia i Grècia i desenvolupa altres projectes a Susqueda – terra natal- o Cap de Creus. 
Manifest geològic
CV (ampliació)

SURO (Dir. Mikel Gurrea) _ SSIFF_Secció Oficial_2022

03/09/2021 (Maçanet de Cabrenys)

El primer llargmetratge del director donostiarra Mikel Gurrea, ‘ S U R O ‘ (2022) opta a La Concha de Oro de la Secció Oficial del 70è. Festival de San Sebastián. Vaig treballar-hi, puntualment, com a buscadora d’actors ‘no-professionals’ provinents del món ‘suraire’ i bosquerol i a les àrees de les Guilleries, el Baix i l’Alt Empordà. Aquest rol s’hibridava amb el de ‘devicer’. Al llarg d’aproximadament vint minuts, i durant les primeres etapes del procés de selecció, conduïa des del cos i a l’escena les improvisacions pautades -tècnicament o no- per en Mikel amb l’objectiu d’arribar als extrems emocionals d’homes d’edats i procedències diferents.

Comparteixo la C A R T A D E R E C O M E N A C I Ó d’en Mikel, a qui agraeixo l’atenció.

[ Enllaç al T R À I L E R del film ]