Piròmana d’Argos (Núria Iglesias Rodríguez, 1986), artista interdisciplinària, del cos i la seva emanació rítmica en fa els eixos vertebradors dels seus processos creatius. Les seves peces aprofundeixen en la investigació del cos com a canal, on fragilitat i força humanes, essent una sola cosa, poden arribar a transcendir l’espai íntim i comunicar allò que és universal. El seu mètode de treball és intuïtiu, sensorial, visceral, poètic i oníric. El fil conductor de la seva investigació artística es basa en l’exploració interior de l’univers simbòlic que es desplega com a reflex del món exterior fent ús de l’audiovisual, l’animació, l’art d’acció, la dansa, les arts plàstiques, l’art sonor, l’escriptura o la instal·lació. La seva obra es vincula al territori on es desenvolupa i a qui l’habita i transita. Viatja a Nova York, Singapur, Itàlia i Grècia i desenvolupa altres projectes a Susqueda – terra natal- o Cap de Creus.

FLAMA BLAVA, FINESTRA VERTEBRADA

CARTELL ART I GAVARRES
Duré a terme una acció en diàleg amb l’obra de Land Art de Nienke Brokke i Panos Mitsopoulos ubicada a les coordenades 41°59’15.0″N 2°49’53.2″E – als boscos de Girona – en motiu del Festival Art i Gavarres. Aquesta acció s’anomena ‘Flama blava, finestra vertebrada’. Durant un mes – i en fa un parell -, una mallerenga blava picava amb el bec la finestra de casa. La Nienke té un vídeo a l’Instagram on una au d’aquesta espècie rau tranquil·la sobre la seva mà durant una bona estona. Vaig conèixer a Panos mentre performava amb una gàbia fa uns anys; i fa uns mesos, més de dos i tres, vaig rebentar una gàbia en una acció – per alliberar als boscos del plexe -. També, algú em va regalar un joc anomenat ‘Estratègies obliqües’, creat per Brian Eno i Peter Schmidt, amb una sèrie de targetes que, davant qualsevol bloqueig creatiu, es tornen dissolvent; cada una d’elles conté una frase i durant molts mesos vaig deixar a la vista la que deia ‘Where’s the edge? Where does the frame start?’. A poc a poc, amb sincronies de molsa i llana, vaig veient el niu, només sé que puc haver arribat a pondre de 8 a 15 ous fins a finals de maig i que ara, tot xiulant, toca aixecar el vol. Per alguna cosa em dec trobar a la secció d’artistes emergents; fer cau i net va seguit del verb emergir conjugat en tots els seus possibles – Veig un arbre en blanc crepitant en el verb i amb vosaltres el bosc és ara -. Val a dir que l’acció es mourà entre la practicitat i l’atenció; una mescla equilibrada entre tensió i harmonia, arrelades en l’espai i al ritme que sigui capaç de respirar, tot i que estic tocada de l’ala i no prometo res, cal fer saber que els peus arrelen fons. Silenci, salut i fins diumenge.