Piròmana d’Argos (Núria Iglesias Rodríguez / 1986), artista transdisciplinària, desenvolupa la seva tasca com a ‘espeleòloga de les cavernes subcutànies i com a poeta muscular’; del cos i la seva emanació rítmica en fa els eixos vertebradors dels processos creatius per on passa. Aprofundeix cada vegada més en la recerca del cos com a canal i mitjançant aquest fenomen atén a la ductilitat d’una poètica transversal; tot procés dut a terme fins aleshores es basa en l’exploració interior de l’univers simbòlic que es desplega com a reflex del món exterior. La seva investigació es centra en la plasticitat de la memòria, la imaginació o la qualitat temporal d’ estats de consciència diversos. Explora i concreta aquests camps d’atenció, mitjançant l’assaig poètic, la performance, l’audiovisual, les arts plàstiques, l’art sonor, el collage o l’animació  i des d’un lloc on els límits entre aquests llenguatges es dilueixen. La seva pràctica es vincula al territori on es practica i a les persones que l’habiten o transiten. Viatja a Nova York, Singapur, Itàlia i Grècia i desenvolupa altres projectes a Susqueda – terra natal- o Cap de Creus. 
Manifest geològic
CV (ampliació)