Piròmana d’Argos (Núria Iglesias Rodríguez / 1986), artista transdisciplinària, desenvolupa la seva tasca com a ‘espeleòloga de les cavernes subcutànies i poeta muscular’; del cos i la seva emanació rítmica en fa els eixos vertebradors dels processos creatius per on passa. Aprofundeix cada vegada més en la recerca del cos com a canal i mitjançant aquest fenomen atén la ductilitat d’una poètica transversal; tot procés dut a terme fins aleshores es basa en l’exploració interior de l’univers simbòlic que es desplega com a reflex del món exterior. La seva investigació es centra en la plasticitat de la memòria, la imaginació o la qualitat temporal d’ estats de consciència diversos. Explora i concreta aquests camps d’atenció, mitjançant l’assaig poètic, la performance, l’audiovisual, les arts plàstiques, l’art sonor, el collage o l’animació  i des d’un lloc on els límits entre aquests llenguatges es dilueixen. La seva pràctica es vincula el medi on es practica i els èssers que l’habiten o transiten. Viatja a Nova York, Singapur, Itàlia i Grècia i desenvolupa altres projectes a Susqueda – terra natal- o Cap de Creus. 
Manifest geològic
CV (ampliació)

Festival Pepe Sales 202 · Aportació com a realitzadora.

‘Árbol de Diana’ (2023) és una videoinstal·lació multipantalla que es transforma en videoescultura interactiva per acció performativa. Però, abans d’això, és un assaig audiovisual i pòetic de 7’46” dedicat a la poeta argentina Alejandra Pizarnik (1936-1972) amb motiu del “Festival d’Art Independent Pepe Sales” que es projectarà el 25/01/23 al Cinema Truffaut i a partir de les 20h. conjuntament amb el treball d’altres realitzador*s . Es comentaran les propostes, però jo no hi seré perquè tinc un examen. Així que faig aquí dues aportacions breus i estretes, potser denses o sintètiques, del treball que hi presento:

1) El que he captat de la tensió poètica en Pizarnik és la relació entre exhausta i extasiada i això intenta transmetre’s mitjançant la respiració o el ritme de la peça.

2) La fragmentació abrupta del muntatge videogràfic parla del trau i el trenc -de l’alba-.

Agraeixo les col·laboracions de les estimades M.R.G. i Y.I.R., dels arbres i boscos filmats i de ‘Llenyes Conrad’ (Vulpellac). Al festival agraeixo que hagi estat catalitzador de creativitat i font de reflexió.