OFRENES, LA MEMÒRIA DE L’AIGUA, LA PEDRA I EL PA (2023)

Aquest projecte, relacionat amb l’escultura i les intervencions en el paisatge, se sustenta en dues formes de ritual in situ com a esdevenirs minoritaris.

La primera forma de ritual és una pràctica vernacla anomenada Petja de Bruixa, landmark amb què s’atén la relació entre cultura i natura en diferents punts del terme d’Osor. La incursió física i performativa a l’entorn i el context abasta la carretera privada i de servei del Pantà de Susqueda des del Pasteral fins a l’Ermita de Sant Miquel de Maifré, al costat del recurs terapèutic Font Picant. Cada landmark es reconstrueix desplegant-se al costat del curs del riu Ter com a ressonància de memòria rizomàtica. La segona forma de ritual és l’acte litúrigic cristià de l’Ofrena de la comunitat del poble de Susqueda desaparegut com emplaçament geogràfic.

Amb el registre d’aquests dos rituals es genera un arxiu per mitjà del qual es desconstrueix el relat hegmònic occidental. La religió assimila la simbologia pagana d’agraïment a la Natura sota un ordre patriarcal que es reactualitza fruit del projecte científicotecnològic del progrés capitalista i productivista contemporani. L’explotació i l’especulació dels recursos naturals s’amaga rere un règim de veritat on els concebem com a infinits. La peça audiovisual resultant que comparteixo esdevé una cartografia subjectiva i un assaig que indaga en les qüestions esmentades.

FITXA TÈCNICA:
Autoria: Piròmana d’Argos / P. d’A.
Títol: ‘Ofrenes, la memòria de l’aigua, la pedra i el pa’
Any de producció: 2023
Durada: 28’28’’
Sistema d’àudio: Estèreo
Format i proporció: 16:9

Les formes, sons i símbols, recerca, acció i experimentació fetes in situ es reflecteixen i teixeixen per mitjà d’un relat geològic. Aquest, es mobilitza gràcies al vaivé de la memòria -allò que re-cor-do, el que se’m queda de Susqueda. Exploro les dimensions de qui soc; on l’Altre és reflex que interpel·la, proposa, acompanya i m’hi vinculo. És un viatge metamòrfic on el llenguatge fort i feréstec de la tendresa s’escolta mitjançant el temps corporal, fenomenològic i biològic de ser en acció.