El títol d’aquesta videocreació s’inspira en la cançó ‘Oh Superman’ (Laurie Anderson, 1982). A propòsit de què s’hi expressa s’introdueix l’àrea conceptual d’aquest projecte: el patriarcat i la identitat assignada a la dona en el rol de cuidadora, entès el seu cos com la intersecció o zona fronterera entre artifici i natura i lloc mitjançant el qual el capitalisme avançat intervé específicament amb les pràctiques del biopoder per tal d’explotar, subjugar i controlar a la població (Focault:1976). La peça abasta i exposa alguns dels rols assignats d’aquests agents de poder a l’ésser humà per qüestions de raça, gènere, edat o classe social i la fragmentació, a favor del seu ús i benefici, de les dissidències biològiques, sigui mitjançant la medicalització o bé l’anul·lació dels cossos en la seva intel·ligència instintiva.

Es tracta d’un assaig poètic audiovisual de caràcter crític que vol denotar la paradoxa inscrita en l’objectiu productiu i reproductiu de la vida en mans dels agents del poder econòmic, els quals troben rendiment en el control de l’immaterial. En l’art conceptual, amb el ready-made ‘Font’ de Marcel Duchamp (1917), ja es capitalitza el quotidià. Aquest, explora, dialècticament, la relació amb els agents de poder del món de l’art els quals proveeixen a l’objecte del seu valor i significat com a peça d’art.’Cause the love is gone (…) There’s always Mom.’ (P. D’A., 2022) pica l’ullet a la qüestió esmentada alhora que revela els cànons de la imatge ideal i benèfica de la dona recordant els seus orígens occidentals. L’urinari esdevé peanya i, simultàniament, ‘Cavall de Troia’ semiòtic. L’actant no només representa la petrificació escultòrica produïda per la introjecció del valor eròtic femení en mans de la pulsió escòpica patriarcal o les reminiscències disciplinàries de la moral cristiana, sinó també l’herència clàssica del poder eurocentrista en els Jocs Olímpics grecs. Aquests, són el punt de concentració mundial de l’esfera de la competència i de la superació permanent de metes i rècords en els quals es premia i es consagra la disciplina, el rigor, el coratge, la constància i el desenvolupament de les habilitats i fortaleses físiques dels atletes i els seus rivals (Bengtson:2008). En definitiva, la promoció de l’individu, i el culte al cos, s’entrellaça amb l’afany desmesurat i desproporcionat per mantenir-lo a ratlla, i la seva objectivació.

Una altra noció que sorgeix en aquest treball és la dialèctica tanatopolítica destinada a condicionar la protecció de la vida a la consumació cada vegada més estesa de la mort i la funció d’aquesta en l’economia del biopoder, segons el principi en què la mort dels altres no és sinó el reforçament biològic del si-mateix, en tant que membre d’una raça o nació; d’una pluralitat unitària i vivent. Però a més, aquest treball crític aborda com l’enemic de la raça pot ser igualment intern: el boig o l’anormal psíquic o físic són considerats individus que posen en perill igualment l’esdevenir biològic de la nació (Espósito:2005).

FITXA TÈCNICA:
Autoria: Piròmana d’Argos / P. d’A.
Títol: ‘Cause the love is gone (…) There’s always Mom.’
Any de producció: 2022
Durada: 5’00’’
Sistema d’àudio: Estèreo
Format i proporció: 16:9