‘Rastres’ és un assaig poètic inspirat en l’estètica del diari visual, el conte i el periodisme ciutadà. Reflexiona sobre la càrrega simbòlica de la visió, la prevalença d’aquesta sobre els altres sentits amb relació als nous mitjans de comunicació digital i els afectes que desclouen a través d’ella amb metàfores com les de l’adormiment, el despertar o -puntualment- el parpelleig. Tracta, des de la quotidianitat, sobre les controvèrsies i problemàtiques inscrites en la ‘softwarització’ de la cultura contemporània i els efectes del projecte de sedentarització global des que els ordinadors de sobretaula es van introduir a les llars d’Occident durant la dècada de 1990. Procura fixar la memòria anímica individual o incloure el relat contrainformatiu basant-se, sobretot, en l’exploració dels recursos del so, el metratge trobat, el muntatge o el temps i les transicions. ‘Rastres’ vol compartir aquelles històries, font de ‘coneixement subjugat’ (Focault: 1980) que, per una raó o altra queden excloses i silenciades, però mai destruïdes i que ‘amb freqüència actuen de manera subversiva contra l’efecte totalitzador de la Història’ (Sturken:1989).

FITXA TÈCNICA:
Autoria: Núria Iglesias Rodríguez ( Piròmana d’Argos / P. d’A.)
Títol: ‘Rastres’
Any de producció: 2022
Durada: 5’00’’
Sistema d’àudio: Estèreo
Format i proporció: 16:9