1. ASSAIG AUDIOVISUAL

“Árbol de Diana” (2023) és un assaig audiovisual i pòetic dedicat a la poeta argentina Alejandra Pizarnik (1936-1972) amb motiu del Festival d’Art Independent Pepe Sales projectat el 25/01/23 al Cinema Truffaut (Girona).

Aportacions breus i estretes, potser denses o sintètiques, del treball realitzat:

1) Transferència de la tensió poètica captada en Pizarnik; la relació entre exhausta i extasiada i com això vol transmetre’s per mitjà de la respiració o ritme de la peça.

2) La fragmentació abrupta del muntatge videogràfic parla del trau i el trenc -de l’alba-.

FITXA TÈCNICA:
Autoria: Núria Iglesias Rodríguez ( Piròmana d’Argos / P. d’A.)
Títol: ‘Árbol de Diana’
Any de producció: 2023
Durada: 7’46’’
Sistema d’àudio: Estèreo
Format i proporció: 16:9

2. VIDEOINSTAL·LACIÓ (performance) VIDEOESCULTURA

“Árbol de Diana” és una videoinstal·lació multipantalla que ampliada per una acció performativa al carrer i el vestuari mitjançant el qual s’hibriden artefacte i humà, es torna videoescultura animada i interactiva per a un* únic* espectador*. El tall i la unió sovint abrupta entre imatges construeixen narracions no lineals que en creuar-se multipliquen els seus sentits encara que sempre revisitin el recull de poemes “Árbol de Diana“(1962) de la poeta argentina Alejandra Pizarnik (1936-1972). El caràcter gestual del muntatge i les percepcions activades per l’emanació del poema i transferides al projecte voldrien provocar una immersió del públic intermitent, sobtada i breu, que amplifiqui la seva desorientació mentre recorre el trajecte d’un record quan ja s’està en un altre lloc lluny de l’artefacte.

Es tracta d’una videoinstal·lació portàtil -de carrer-, per a un* sol* espectador* que inclou una instal·lació multipantalla i es conté en un teatre-cinema miniat o cambra fosca (32 x 31,5 x 22 cm). He entra el cap de l’espectador* i permet maniobrar lleugerament amb un dispositiu mòbil el qual esdevé la pantalla central (PC) de la peça. Mitjançant un codi QR, s’accedeix a la videocreació que es projectarà sobre els fragments de mirall que reprodueixen profunditat sobre el fons.

El codi QR enllaça a la videocreació de la PC per tal que es pugui col·locar el dispositiu mòbil davant d’un mirall i llegir. Així i tot, en la peça global, i durant la interacció amb l’espectador*, la videocreació de la PC només podrà ser escoltada o bé, només visualitzada; a merçè del joc de daus que aquest projecte proposa. A continuació es comparteix la mateixa peça per a visualització directa:

FITXA TÈCNICA:
Autoria: Piròmana d’Argos / P. d’A.
Títol: ‘Árbol de Diana’ – Pantalla Central  (PC)
Any de producció: 2023
Durada: 02’00’’*
Sistema d’àudio: Estèreo
Format i proporció: 16:9

Durant l’acció performativa es permetrà, per dos minuts aproximadament, interaccionar amb un dispositiu que no és un ordinador portàtil, però transgredeix la simbologia associada al seu maquinari o provoca, per mitjà del muntatge, el principi d’entropia. Des de la fosa instantània del llenguatge i la presència corporal de qui transporta el giny, com a videoescultura, es reflexiona sobre la cultura de programari. La poma, en primer pla, proposa l’exploració del gust. Aquest poema sensorial fix reflexiona sobre el fruit del plaer que sorgeix enmig del trenc. “De gustu pomi” és el terme que la mística Hildegard Von Binguen (1098-1179) usa per descriure la noció del plaer després de l’escissió, el que d’una altra manera s’anomenaria el fruit del ventre d’una verge.

L’espectador*, abans que s’escoli sota el mant del vestuari i durant la performance al carrer, llançarà un dau a terra. Segons si el número és parell o senar, es relacionarà d’una manera o altra amb la videocreació central (PC) la qual acull gran part del muntatge sonor que s’hibrida amb el contingut audiovisual i narratiu de les pantalles laterals, a esquerra (PE) i dreta (PD). Una de les dues opcions d’interacció permet sentir el so i la veu de la videocreació de la PC amb uns auriculars estereofònics. L’altra opció permet reflectir-la contra el mirall, però no escoltar-la, cal emmudir-la: “Este canto arrepentido, vigía detrás de mis poemas: Este canto me desmiente, me amordaza” (Pizarnik:1962). És l’única videocreació amb àudio estèreo. Les altres dues són monocanal. Aparellades i disposades l’una al davant de l’altre a dins de la caixa, emeten, a banda i banda, el so dels grills, construint així un embolcall sonor que preserva l’ambientació interna de l’artefacte.

FITXA TÈCNICA:
Autoria: Piròmana d’Argos / P. d’A.
Títol: ‘Árbol de Diana’ – Pantalla Esquerra  (PE)
Any de producció: 2023
Durada: 02’00’’
Sistema d’àudio: Monocanal
Format i proporció: 16:9

FITXA TÈCNICA:
Autoria: Piròmana d’Argos / P. d’A.
Títol: ‘Árbol de Diana’ – Pantalla Dreta  (PD)
Any de producció: 2023
Durada: 02’00’’
Sistema d’àudio: Monocanal
Format i proporció: 16:9

La videoinstal·lació és interactiva perquè indica com trencar la quarta paret per prémer “play” a les pantalles dels dispositius portàtils laterals (146,1×71,4×7,9 mm.) encaixats en un motlle a les parets i a l’alçada dels ulls; perquè proposa il·luminar amb la pantalla el mirall i generar composicions lumíniques, pictòriques i narratives en la videoinstal·lació original i obre a l’experimentació; i perquè se suggereix que l’espectador* giri el dispositiu i capti amb la càmera un retrat sobre l’experiència i afectes que ell* mateix* reflecteix. Sigui com sigui, vol que l’espectador* valori la seva capacitat de decisió no tant durant l’experiència sensorial de dos minuts aproximadament, sinó, i en el millor dels casos, que, sortint de sota el mant i reprenent el seu trajecte, la peça torni com record i es permeti a la memòria teixir un sentit entranyable de l’experiència, més enllà del retrat.

Entorn de l’”Al·legoria de la Caverna” de Plató (“La República”, 514a–520a), es volen activar, transmetre i articular intuïcions amb fulgència. La llum que emeten les pantalles il·lumina íntima, tremolosa o disruptiva el rostre dividit en faccions de l’únic* espectador*. La llum de les imatges es reflecteix i projecta entre pantalles o es multiplica i rebota sobre els miralls cap a la cara o la poma. La diferència entre intensitats lumíniques i poètiques es mostra per mitjà de l’assaig audiovisual que generen la PE i la PD en relació. A la PD el tall de la llenya registrat a “Llenyes Conrad” (Vulpellac, Girona) o el ritme i les composicions animades basades en els poemes del recull de Pizarnik 24, 25 i 26, que al seu torn es basen en les obres d’alguns pintors[1], contrasten amb el color i la llum plàcida sobre els cossos de M.R.G. i Y.I.R., que s’hibriden amb superposicions en zig-zag als arbres i ressegueixen i transmuten els traus dels seus ventres i pits amb els dits en fruits a la PE.

---

[1] 24 (un dibujo de Wols): estos hilos aprisionan a las sombras / y las obligan a rendir cuentas del silencio / estos hilos unen la mirada al sollozo – 25 (exposición Goya): un agujero en la noche / súbitamente invadido por un ángel – 26 (un dibujo de Klee): cuando el palacio de la noche encienda su hermosura / pulsaremos los espejos / hasta que nuestros rostros canten como ídolos.