GLÒBUL ACRÒSTIC

Captures del vídeo enregistrat per ARBAR durant l’acció 

 

Fotografia de Nei Albertí

 

‘GLÒBUL ACRÒSTIC’- CANTS TRÀGICS FEMENINS A LA VINYA DE CLUMET
Dissabte 10 d’agost a les 19h. (ARBAR – Vall de Santa Creu)
Per portar a terme l’acció Glòbul Acròstic: Cants tràgics femenins a la vinya del ClumeNúria Iglesias (Piròmana d’Argos) amb l’acció Glòbul Acròstic entén el concepte de tragèdia com la unió entre l’afirmació terrenal de la vida vinculada a les divinitats de la rauxa (Pan, Dionís, Cibele) i la seva capacitat oracular absorbida pel déu Apol·lo a través de les píties o sibil·les. Aquesta dualitat l’ha representat a través d’un vestit confeccionat amb material natural existent a la vinya i format per dues peces. La part superior és un escut fet de fulla de parra silvestre –vinculada a la força masculina del déu Pan i a la branca familiar paterna lligada als boscos de Susqueda– i que funciona com a protector, mentre que la part inferior és una faldilla amb forma de cúpula o corol·la feta de branques de bruc i flors–que fa referència a la deessa Venus i/o a la Verge del Carme per parlar de la tradició marinera de la mare –. Per tant, aquest vestit de dues parts simbolitza la unió del pare i de la mare, el masculí i femení, la terra i l’aigua.
Tal com diu el títol, glòbul fa referència a la sang, al vi i a la seva transsubstanciació en el ritual cristià de l’eucaristia, però també a la menstruació, la capacitat femenina per engendrar i donar vida. I acròstic, com a símbol, té relació amb els hexàmetres dels llibres sibil·lins on es recullen els missatges que els oracles transmetien en hexàmetres i, en un moment determinat, els sacerdots prenien una línia a l’atzar i, amb cada lletra, en creaven un acròstic. L’acció Glòbul acròstic ha seguit aquest argument com a fil conductor i els participants, quan han sentit l’impuls, han dit una paraula que l’artista ha diluït en l’acció, creant un acròstic i una frase recitada en veu alta dreta al damunt de la mola del trull. El resultat d’aquest fet oracular s’ha expressat talment com si fos la veu primària.
Text d’ARBAR