Llum geològica III

Un braç, take on, reintegrant-me. Un pes, un nas, un calze abrupte. Els gats calen fins al punt roent d’aquest estatge, a quatre, dos, tres grapes. Tot és no és, si és, diu més. Soc jo, no ets tu, aquí, a dins, suscitant-me. Cantar, saber, en mi. Espitlla el bosc; lluerna prima hipnotitzant-me. El to, el do, el dol, el cant i l’Ú. Pentina el gat, estira el nap. Visita’m sol, en tu, en si; estic en el recurs fecundant-me. Soc cant cantellut, sostre mamellut, cristal·litzant-me; pedra esmaltada en freqüències nounates; resguardo un breviari que compto descalça, fins a dormir per despertar-me. És llum de cap i passes altes; és giny de peus i ments d’entrada; batec alat i embolcallant-me. Capgiro el sot, esquerdo el bot i pesco nanses. Camino en òxid i empaito cames. Gemego fort i cau enlaire. T’estimo fort a tu que ets aire i si et dic que amb tu som tres i en nosaltres l’altre; que lluny i a prop no són distàncies, sí fulles capçades, coves i llet de nits estroncades per fulgències interpel·lables; vetes, i arenes, i temps que es desfà. Et diria que anessis, provessis i mentrestant em deixessis estar; però són flors en els prats de l’escàpula les que em guaiten veure’t ençà; i em tornen, abstretes, aquí, al meu jaç. Tot, des d’aquí, que és en mi, es torna brau i enllumena en cristalls. Hi ha moltes formes d’estimar i, totes elles, porten un ham; deixo anar i els peixos rebroten com sang, en un mar, ataronjat. Confit de nit i esma de mi; com puc seguir si ets tan carn; si et cerco i em trobo; i també en la resta, dels altres, que suma i paeixo estant, esperant, esperant-me tornar; batec lent, aurora en cant, cant cantellut i brillant. Soc salamandra treient-me la mandra, crepuscle crepitant; tresor amagat al fons d’un llac pristi, en mi, al subsòl de l’iris, guspirejant. Hi ha marge interior, inferior, monument natural cobrint el vol dels rats-penats, verges negres estenent els seus mants; ballen les pedres i sostenen el trot d’un cavall hivernal. Entrar, nedar, cantar, orar i trobar-te. Picar flors, és trepitjar-les; confiar, olorar-les; soc arrels desplegant-se, endins, fent espai a l’aire. És deix branquial acariciant, despertant-me, despertant-me, despertant-me.