Fotografies de Denys Blacker i Sabina Vilagut
Dissabte, 27 de juliol a les 21h (Centre Cívic de Corçà – Baix Empordà) porto a terme la performance “EN SOM DOS”, que forma part de la gira rural (o no) iniciada durant aquesta nit d’eclipsi.
Aquest esdeveniment no és art conceptual; és acció rural. Durant vint-i-cinc minuts, l’assistència, envoltada per un tancat, com en un corral, va esperar que l’acció que havia d’esdevenir a l’altra banda es portés a terme amb la cabra d’en Jacas però, després d’aquests minuts, només trec a passejar un gos, l’Iggy, vesit amb pell de cabra. De fet, vaig estar tres setmanes investigant i també informant a la parròquia del centre sobre els meus progressos; vaig anar a veure a les cabretes i al boc, i com més clar tenia que no podia dur-la amb mi a l’acció, més feia ús d’imaginació, que no fantasia; perquè d’imaginació, obertura i joc, n’hi va haver. Algunes persones creien que, finalment, duria, en comptes d’una cabreta, al boc; vaig dir-los-hi que, després d’haver-lo deixat pixar a sobre meu, anavem junts a passejar enmig dels camps florits de l’estiu.
Visca les cabretes alliberades, els riures primitius, el pinso que vola alt en giravoltes eclipsades, els llums hipnòtics de la tartana quan enfoca totes les cares que són mirall, el vermell dels astres fent l’amor, l’apretada de mans, el vestit verd brut de fang, les disfresses rituals amb què preservem l’esperit de l’infant i la diferència al centre incívic de Corçà.
PIRÒMANA D'ARGOS 