La teva careta roman tota assajada. Ets pura subtilesa histriònica amagant-se rere perfums i febres de diumenge al migdia. Tota pansida, especial, te’n vas de viatge espacial. I amb aquesta fragilitat protètica, però si, però no, però si – el joc del gat i la rateta – t’aferres malaltissa al fet que tu no ets el que no vols mostrar als altres mentre els altres saben que tu no saps que saben el que tu ets i no vols ser. Dic que serà que una, dic X, dic incògnita, d’aquí, dic – tic- el teu misteri per l’amant malaltís. I una, tota pretèrita, es mostra a ple dia, pensant que a darrere hi té la nit, però és una fent-se ombra. En la teva cort de corcs t’afalaga el regust d’anar-vos llepant l’ash. Mossegues l’hivern fred, afamada per un glop d’aigua infusionada, i respires aire plasticós per transformar-te en la first d’un calendari Stihl: It’s Time Outin your briefs. Tot grimpador d’urb i viboridiva sabrà citar-te mentre els cucs obren via entre les seves dents? Besa’m el cul, senyorassa trompa de tu, tu, tu i només tu que tard o d’hora, ni tu ni jo ens sentirem tu els llavis i jo el cul.
PIRÒMANA D'ARGOS 