Impregno de fosforescències la planta del peu esquerre mentre l’ull dret em salta sobre el vesc d’un dia encès. Fumigo les juntes de les rajoles amb frecs. Obsessiva és la tasca que es vol acabar a preu fet. Això no va d’ànimes corruptes, això va d’ànimes perdudes entre marees extraterrestres de càntics sincopats allà lluny, al pòrtic central, fregant-me les orelles mentre m’arrossego cap a casa, pensant si en dues setmanes trobaré alguna feina de femta o, ans al contrari, podré seguir jugant en el temps encallat de la infantesa i treure a la bèstia que ja fa dies que té gana. És un dir immediat, que urgeix saltar i giravoltar sobre superfícies per tornar a dins i macerar. Disculpin que hagi trepitjat una granota. No era un rot, per si no havia quedat clar. Era un pet com una catedral tornant-me mineral.
PIRÒMANA D'ARGOS 