Sóc la reina elèctrica més maculada, l’espant despentinat d’una palla metafísica, una lluita que es ventila, una pluja pervertida, un rovell escumejant que empaita l’ull viral dels cecs. Quan em poso guenya, veig la desferra d’una guerra. Porto el cap d’un poltre mel i la fi oberta d’una espiga, sobre un cim, m’espavila l’espina. Emeto el gest vocal del boc quan s’enfila a les crestes ilíaques i el cant del corb es fa mel en desfer-se’m la gola.
PIRÒMANA D'ARGOS 