Des que vaig sortir del cau on habiten guilles d’arena, només he fet que trobar gamarussos arreu. Existeix un lloc sacre vora el mar en mans d’aquesta espècie. Us aconsello que estigueu preparats si lluir-vos no és del vostre grat. Ja ho podria haver vist en l’anunciació d’aquell garrí atàvic i faldiller. Era el faldiller d’una ombra feta de cony i h sense consciència; En mans de la covardia vestida d’innocència i l’erudició que hi ha en la pústula, va arribar la segona anunciació; La tercera em va palpar, anava vestida de nacre, hipocresia creient-se elegància. Vaig veure els hipsters dels 70: artistes morts de gana i amb molta pasta i hereus i hereves – no de lletres – que creuen que el seu privilegi és un deure i no un regal; En la quarta, em vaig topar amb tota la família de la Commedia de l’Arte i veure la funció em va sortir per un ull de la cara; I en aquesta que ara veig, en aquest cas, me n’hauré de fer responsable, no em caldrà fixar la vista, encara que hagi perdut un ull transgredint anunciacions, la seva contradicció és igual de clara. Us explicaré un secret que tothom sap i calla: no es troben al Jardí de les Delícies, el seu és el d’infància. I tots, tots ells tenen por a la mort. Per això es donen les espatlles, en rotllana. Es coneixen més el cul que no pas la cara. I jo, jo no sóc de ningú, ni tan sols de mi mateixa. M’estalvio molta feina si me’ls miro amb un somrís i un silenci, el motor no és altre que atendre a veure-hi a través i aixecar la mà per saludar a la tramuntana.Potser, de tot allò, només em quedi amb la mar i els passeigs al capvespre. Només si pot ser. I resguardaré, sigui com sigui, l’altra cara d’aquesta contradicció: el ser transparent que apareixia en instants certs, la resta se la poden fotre ben confitada.
PIRÒMANA D'ARGOS 