‘Enllaço la serp i l’au, la fosca i la llum, i danso les seves ombres. Ho faig amb la llàgrima d’un lliri, els rius i la mar i continuo naixent. Escolto ales de pols celeste batre i enllumeno làctia a les nits. Encara em resguardo en el silenci i transgradeixo els límits del gest. Peregrino pels carrers nivis, per dins sóc feta de molsa. Com fong i alga unint-se en el no temps, sobrevisc: Sobrevolo les cales, els farallons i l’abruptesa geològica de les paraules.’
Per més informació, visiteu l’enllaç del Grand Tour’15.