Oda a l’arrel pàtria · III

Xiprer esfilagarsat i silenciós,
declina’t cap a la tendresa del bes,
T’abat en arc la cura afable d’un cos.
L’adéu és prest a l’oest del cel estès.

Cor[al] porós:
Cronos i Kairós.

Guilla aqüífera acull l’ardidesa,
Acompleix-la àncora de ma riquesa.
Et veig en la veu que beu de l’estel.
L’ara és fauna abissal rere un tel.

Fressa ets presa,
bessa la tristesa.

Cavall alífer ablaneix la ira,
fes-la cant envoltant la vira.
T’escolto amb el tacte batre.
L’auguri és gràcia al ventre.

Carn [ex]pira,
broda l’oda:
nova vida.

Nit fosca i suau de la fondalada,
Apropa’t a la humitat dels verds.
T’obre el plor de la gebrada.
L’ahir és dins la mà un niu de gerds.

Llum de magrana,
fes passar la gana.

Llauro amb calfred corpori,
veig astres amb cor de vori.

(03/01/2015)