Sublimació onírica VIII

Trifàsic sensitiu embruixat per la constància d’un silenci blau, dens i fred.
I
Les fulles són àcides. Desprenen perfums corrosius. Em cremen els palmells a l’avenç dins la boscúria. La pelvis gravita vacil·lant dins el seu embolcall. Un ramell de llavors desintegren les empremtes dels reptes.
II
Alhora sóc en dos llocs: en el son i en el record del submón. Veig remors de fiblades. Oeixo esferes violentades de gris, vermell i de groc. Encuny de l’abís contra la sang. Puny de sal brac. Muny la saba mamària. Dins l’ou, xiulets aspres espeteguen suaus. Cuc de cendra; cucut teixit de seda.
III
Repto els reptes de l’aire: fullaraca nítida relliscant sobre pissarra. El filament metàl·lic es dilueix dins del cel. Sóc el nen corrent pel sotabosc estès sobre les teulades i el que juga amb les alçades. Sóc el bru tremolós de les àvies terràqüies. Sóc el foc fugaç de l’instant rere la filigrana que retallen les muntanyes. Sóc qui es gronxa sobre braus caobes dins el receptacle d’un silenci blau. Com embrió primigeni dels escarabats trepitjo les fulles d’alzina per confondre a la metzina.
I, II, III Pica Paret!
(05/01/2014)