Descalça: Enmig d’un bosc de claror tèrbola avanço. Les branques dels arbres espeteguen, es retorcen, s’esquincen i es desprenen. Samurais de pagès, bosquerols quadriculats, calçats amb botes de vi, … Salten i ‘harakiriegen’ la vida vertical amb el seu xerrac. Brota saba de llet. Es condensa al buit imprès, en l’escorça mutilada. Els meus ulls de tigre de Bengala enfosqueixen l’extraradi… La llet pren llum i apareix la nit al volt. Estels, estels, estels vibrant al so del meu esperit. Llum dinàmica enmig de la nit! Si, si, si… Xiuxiueja l’esperit. Bil·loco entre l’ésser i l’ésser i l’ésser i l’ésser… Potser multibil·loco, però escullo: Arrenco el vol i ja no em venc la moto. Tinc cap de gat i cos d’àguila i per aliada la força del Tigre de Bengala. Juga la nena quan amb mirada trapella fogacita ous de gallina. I alenteixo i estiro el fil i, a poc a poc, a poc a poc, m’hi submergeixo: Percebo, interpreto, sento i deixo que en el fet de submergir-m’hi tot es dilueixi. ‘Ous de gallina dins les cavernes còniques de les meves entranyes’ – Discerneixo a través del gat, de l’àguila i el Tigre de Bengala.- Més enllà de la llum de la lluna, endins, a la mar, nedo al costat de fosforescències rítmiques. Respiro. Se’m cruspeixen com bèsties de l’anhel i viatjo a través de les seves artèries arrelant-m’hi mentre trepitjo en carícia la fluïdesa rogenca de la vida.
PIRÒMANA D'ARGOS 