Un caragol llisca lent sobre la branca d’un arbre. Mulla el seu contorn. El lubricant que resta cau dens al buit. Pica contra el sòl. Es dispersa en miralls microscòpics sobre els matolls. El Sol el fa desaparèixer deixant una capa de vernís tornassol, gairebé imperceptible, ínfima segons el lloc des d’on s’observi.
PIRÒMANA D'ARGOS 