Xalivam de braus

Braus embogits de coral i uralita verda escumegen en costes oníriques. Criden com bocs i gallines esparverades confitades en licor d’herbes perforades. Gallines que ballen i llavors s’esgavellen: les plomes del cul on hi aniria el bec i el bec com cua. I així, com en un quadre de Kandinsky empolsegat de Popper o un cub de Rubick simulant el Big Bang, s’expandeixen i entren dins l’olla per a què un jutge en faci escudella. Escudella i carn d’olla; pilotes de gegant surant dins el brou que una cuinera de pèl greixós sota les aixelles amaneix amb una edició limitada del perfum bizarre de Jean-Baptiste Grenouille: suo suco. El ven un blanc, amic del psicòpata, al mercat negre, mentre una iaia ensenya la lligacama a un graduat del seminari que deixa una bassa de xalivam on dues nenes de cabells encrostats si netegen els malucs; alhora, un home llepa la pota a un cavall de color verd. I dit això, els braus enrarits deixen seques les costes.
(26/03/2010)